domingo, 7 de diciembre de 2014

UN MILER DE VISITES!

Moltes gràcies a tots els que aneu visitant el nostre blog i també als que aneu participant deixant els vostres comentaris.

Esperem que siguin del vostre gust, les diferents entrades que anem posant.



A continuació, us deixem un seguit d'informació que facilita la Paeria de Lleida en la seva web; sobre els serveis de salut que podeu trobar a la capital del Segrià i concretament, fent referència a drogues i addicions:


Adreçat a totes les famílies, joves i població en general que visquin situacions de preocupació i/o desconeixement pel que fa al consum d'alcohol i altres drogues.
Àrea de prevenció de drogodependències de l'Ajuntament de Lleida
Rambla Ferran, 13. 5a planta. 25007 Lleida
Tel. 973 700 631     Fax 973 700 481
Centre d'atenció i seguiment a les drogodependències (CASD)
Hospital Santa Maria
Av. de l'alcalde Rovira Roure, 44. 25198 Lleida
Tel. 973 727 059
Fax 973 727 223
Servei de tractament i abordatge de trastorns relacionats amb el consum de substàncies. CatSalut. Empresa SEPIME.
S'adreça a tota la població menor de 18 anys de la província de Lleida.
C/ Bisbe Torres, 2. 25002 Lleida
Tel. 973 267 221

Suport professional per facilitar l'aprenentatge d'estratègies eficaces per fer front a les fases del procés de deshabituació tabàquica i potenciar els recursos interns de la persona per controlar el desig de fumar i superar la dependència.
Servei de deshabituació tabàquica. AECC-Catalunya contra el càncer de Lleida
Servei individual o grupal a partir dels 13 anys. S'adreça a tota la població de les comarques del Segrià, Noguera, Garrigues, Pla d'Urgell i Urgell.
C/ Pallars, 25. 25004 Lleida
Tel. 973 238 148
Servei de consulta de deshabituació tabàquica. Institut Català de la Salut
Rambla de Ferran, 44. 3r. 25007 Lleida
Tel. 973 728 298

jueves, 4 de diciembre de 2014

Viajando con Chester- Pedro García Aguado

No lo volveré a hacer

En aquest altre capítol del programa de Risto Mejide: Viajando con Chester, que trobareu a continuació, s'entrevista a Pedro García Aguado, actual coach del programa de Tv Hermano Mayor. El protagonista explica com i quan va començar en el món de les drogues, com va viure ser un dels millors waterpolistes espanyols, com vivia aquests dos móns, etc.
"Hace 11 años que lo he dejado... pero parece que empiezo a despertar ahora".
"La diversión puede ser de otra manera, os creéis que estáis siendo los putos amos, que lleváis el control, que sois los que más ligáis, y es todo una puta mentira".


A més, també fa referència a un dels llibres que ha escrit: Mañana lo dejo. " La mentira que yo siempre me decía..."
A continuació, teniu l'enllaç de l'entrevista:
http://www.cuatro.com/viajandoconchester/temporada-3/programa-2/pedro-g-aguado/Viajando_con_chester-Risto_Mejide-Hermano_mayor_2_1867455012.html#
 

martes, 2 de diciembre de 2014

Qüestionari sobre la drogodependència en els joves

Ja tenim disponible el qüestionari sobre el nostre projecte referent a la drogodependència en el joves. Mitjançant el qual analitzarem el coneixement que es té sobre les diferents drogues, el possible consum d'aquestes i la valoració que poden tenir el joves sobre el seu propi consum.

Agraïriem la màxima participació possible per obtenir uns resultats més fiables.

Podeu accedir al qüestionari a continuació:
Qüestionari sobre la drogodependència en els joves   


Gràcies per la seva col·laboració.


martes, 25 de noviembre de 2014

Melendi se confiesa ante Risto








"No me esperaba a un tío tan torturado". Esta frase de Risto Mejide, presentador de Viajando con chester, da idea de a sensación con la que muchos espectadores se quedaron ayer tras ver su entrevista con Melendi. En ella hablaron de diversos tema más allá de la música, haciendo especial hincapié en su adicción a las drogas.


En referencia a sus adicciones el músico fue claro y declaró haber tomado con frecuencia cocaína, alcohol y hasta fármacos. "Antes consumía de todo, ahora solo un porro de vez en cuando. Yo soy un adicto porque no puedo probarlo, soy un enfermo crónico" recalcó Melendi, quien mostró una visión pesimista de sí mismo en lo que él definió como un pasado autolesivo.

La Ruta del Bakalao

Música i drogues

Aproximadament unes 50.000 persones, durant diversos anys del segle passat i l'actual, recorrien molts kilòmetres per les carreteres de València i Sueca, durant els caps de setmana. On la música electrònica era la protagonista de les pistes de balls de les discoteques.
A més, va començar el sorgiment de les primeres drag queens del país i un ambient filogay. Aquestes característiques pròpies valencianes, no van tardà a fer ressò internacionalment.
En definitiva, llargs recorreguts en cotxe que van suposar també un altre sorgiment: la cultura del parking ("botellón" en els parkings de les discoteques i consum de drogues). Conseqüentment, el ús d'aquest vehicle va portar a un augment d'accidents.

A continuació, ús presentem un dels molts videos que podreu trobar en la xarxa sobre la Ruta del Bakalao:

jueves, 20 de noviembre de 2014

Les drogues psicodèliques ajuden a combatre l'ansietat, segons un estudi de la Universitat de Nova York.


“El món estava fet de joies i jo em trobava en una cúpula”, va recordar. Envoltada de colors brillants, que semblaven un calidoscopi, va veure que la cúpula s'obria i deixava entrar “una lluminositat increïble, que feia que tot es veiés més bell”.

Nicky Edlich, de 67 anys, va relatar la seva primera experiència amb una droga psicodèlica i assegura que li va ajudar molt en el seu tractament per combatre l'ansietat derivada d'un càncer d'ovari avançat.
Per als investigadors, va ser una altra prova que les drogues al·lucinògenes podrien ajudar als metges a combatre condicions com l'ansietat associada amb el càncer i problemes d'estrès posttraumàtic.
L'estudi de la Universitat de Nova York (NYU) en què va participar Edlich és un de diversos que es duen a terme a Estats Units i altres països emprant drogues com LSD, MDMA (èxtasis) i psilocibinos, el principal ingredient dels “bolets psicodèlics”. Les recerques estan en les seves etapes preliminars.

EL GOVERN NO APORTA MASSA
“Avui hi ha més recerques psicodèliques que mai abans en els últims 40 anys”, va afirmar Rick Doblin, director executiu de l'Associació Multidisciplinària d'Estudis Psicodèlics, que paga per alguns d'aquests estudis.
Va agregar que més d'1.200 persones van assistir a una conferència a Califòrnia sobre ciència psicodèlica a mitjans d’abril. Les recerques no són senzilles, va assenyalar, perquè el govern no aporta massa i a les empreses farmacèutiques no els interessa invertir en un producte que no podran patentar.
“Segueix havent-hi molta resistència”, va dir David Nichols, professor de química medicinal de la Purdue University i president de l'Institut Heffter, que recolza l'estudi de la NYU. “Els hippies dels 60” i la cobertura que li va donar la premsa a aquestes drogues “va deixar un sabor amarg en el paladar del públic”.
“Quan li dius a algú que estàs tractant a una persona amb psicodèlics, el primer que pensa és en els hippies”, va manifestar.
És ben sabut que la psilocibina provoca intenses experiències espirituals que duren entre quatre i sis hores. Un estudi del 2008 va indicar que 14 mesos després d'haver ingerit una sola dosi de la droga, la majoria dels voluntaris sense malalties que van participar en el projecte van dir que encara sentien l'efecte i es comportaven millor a causa de l'experiència. Van afirmar així mateix que la droga havia produït una de les cinc experiències espirituals més fortes de les seves vides.
L'estudi de la NYU tracta de determinar si la
droga pot complementar els nou mesos de psicoteràpia que rep cada participant. L'objectiu de la teràpia és que els pacients portin una vida millor en el temps que els queda.

EM VAN AJUDAR A COMPRENDRE Després d'ingerir la pastilla, Edlich es va posar a fullejar un llibre d'art durant una mitja hora, a l'espera que la droga fes efecte. Després es va recolzar en el sofà i va escoltar música amb auriculars, amb els ulls coberts.
A part de la cúpula i els colors, Edlich va tenir dues experiències relacionades amb parts de la seva vida, de les quals no va voler parlar. “Em van produir molta tristesa i dolor”, va expressar, però també la van ajudar a comprendre el que realment importa en les relacions humanes, segons explica.
Es va asseure i va parlar amb els seus terapeutes sobre el que experimentava. Després de nou hores en el saló, va anar a casa seva i va escriure 30 pàgines al seu diari sobre allò succeït.

MENYS POR A la MORT
Edlich diu que la droga la va ajudar a veure certes coses importants des de diferents perspectives. “Em va ajudar a veure el que realment importa i el que m'afecta i em deprimeix. Va ser una revelació”, va manifestar.
Ross va dir que les tres persones que van participar fins ara en l'estudi diuen sentir-se millor, amb menys ansietat i menys por a la mort. No s'han percebut reaccions negatives de cap tipus. La idea és estudiar en total a 32 persones.

domingo, 16 de noviembre de 2014

Experts adverteixen del dany de l'alcohol en adolescents

Té els mateixos efectes una borratxera per un adult que per un adolescent?

El cervell d'un jove pot recuperar-se sense danys d'una borratxera, però quan es pateix "afartaments" d'alcohol tots els caps de setmana en els "botellons" perd "de manera permanent" la capacitat d'aprendre i memoritzar, i es produeix un retard irreversible a la zona de coneixement.
"Ja s'està veient a molt bons estudiants que fracassen a la universitat, perquè no poden aprendre, no entenen el que llegeixen ni capten el que els diuen", ha advertit la cap del laboratori de Patologia Cel·lular del Centre d'Investigació Príncep Felip de València.
Ha recordat que el cervell està en desenvolupament fins als 21 anys i en referència sempre a adolescents majors de 18 anys, al que després ha comentat que "si volen tenir la màxima capacitat intel·lectual, és millor que no s'emborratxin i menys tots els caps de setmana i amb l'estómac buit, perquè llavors l'alcohol s'absorbeix més".

Ha defensat que els adolescents han d'estar informats d'on hi ha el risc i després són lliures de triar el que volen fer amb la seva vida. Ha matisat que "tampoc cal espantar, perquè no passa res per emborratxar-se una vegada però que el problema és quan repeteixes totes les setmanes" i ha aconsellat que el moment de parar de beure és quan comencen els marejos perquè significa que el nivell d'alcohol en sang "ja és molt alt".

Els estudis demostren que el cervell jove no es recupera després de successives borratxeres

Ha recalcat que ara ha canviat el "patró" de consum, que es practica en forma d'afartament els caps de setmana i sense ingerir menjar.
"En dues hores es pulveritza el cervell i quan aquest cervell s'està recuperant, arriba una altra vegada el cap de setmana i el tornes a pulveritzar", ha dit en referència al consum abusiu i ha afegit que resulta "molt més perillós consumir la mateixa quantitat d'alcohol en poques hores, que distribuït en diversos dies, perquè no s'arriba a pics tan alts d'alcohol en sang ". A més el fet que el cervell encara estigui en desenvolupament fa que a més siguin uns "inconscients, que no vegin els perills i que els agradi el risc".

Com més aviat s'iniciï el consum, la zona cerebral que regeix els estímuls "s'hipersensibiliza" i augmenta el risc de tenir problemes amb l'alcohol en l'etapa madura. Ha citat estudis que estableixen que si es comença a beure amb 21 anys hi ha un risc del 5% de tenir problemes en l'edat adulta, i si es comença amb 12, el risc s'incrementa fins al 20%.

El que està clar, és que l'alcohol és una droga amb un alt perill d'addicció i que com abans s'iniciï més perill té per al cervell i per al desenvolupament de la persona.

lunes, 20 de octubre de 2014

Què és la coadicció?

Pompilio Rogier. Terapeuta i advocat de SINESIS

"La drogodependència d'una persona, no només afecta a aquesta persona, sinó també a les del seu voltant."

Una bona amiga que va ingressar al seu marit en el nostre centre, em va dir asustada i irritada al mateix temps, que entenia que el seu marit tenia una malaltia i que era degut al seu consum; però perquè a ella l'acabàvem d'etiquetar com a coadicta, si ella no havia fet res per ser això? Certament la coadicció o codependència és un greu problema que apareix al estar obsessivament involucrat en els problemes d'un addicte.

Els coadictes es caracteritzen per estar preocupats i absorbits tot el dia en tractar de rescatar, protegir o curar al seu familiar addicte, de tal manera que encaminen la seva vida a encubrir-lo, minimitzar els seus consums, intentar curar-lo des de l'afecte, quan realment l'únic que consegueixen és dirigir la seva vida cap a un caos de dependència i sobrevivència amb l'addicte. 

"El que ajuda persisteix igualment en la seva conducta, tot i que, normalment no té èxit"

Qui la pateix?

La coadicció és un fenomen que apareix habitualment entre els membres de la família d'un addicte (pares, cónjugues, germans i fills), que es produeix quan l'ajuda que desitgen prestar a l'addicte té un efecte contraproduent: lesionar tan a qui "ajuda" com a l'addicte i, tot i així, el que pertén ajudar, persisteix igualment en la seva conducta, tot i que, normalment no té cap èxit.

Pompilio Rogier: "Per entendre'ns, pot haver en la família una consciència de que estan fent les coses bé, quan en realitat poden inclús empitjorar la situació. Això fa que els coadictes quedin atrapats en un cercle viciós, en el que els esforços ben intencionats d'ajudar, no fan més que perpetuar el problema al facilitar-li les coses a l'addicte, tot i que, totes les alternatives semblin ser més lesives."

Signes de la coadicció

La coadicció en certa mesura està fomentada per la nostra cultura. Per exemple, la muller que s'ocupa de reparar els danys causats pel seu marit alcohòlic es dedica a encobrir la malaltia, i a la vegada, manté unida a la família tan a nivell econòmic com emocional. Aquesta actuació acostuma a merèixer la admiració d'altres familiars i amics. Tanmateix, aquesta situació pot produir-se a la inversa: amb la muller en situació d'addicció i el marit creient que ajuda. Aquesta actitud no significa més que no saber afrontar el problema i crear-se una il·lusió addictiva que li fa creure que ho té tot sota control, contribuint a apuntalar la seva pròpia autoestima. L'encobriment i la actitud protectora no són més que la negació a admetre la malaltia de l'addicte. A més, reconèixer que el problema existeix significa haver de sofrir els sentiments de vergonya, enuig, aflicció i culpa relacionats amb l'addicte, de manera que en comptes d'això, bloquegen la realitat de la seva consciència.

Aquest vídeo, defugint de qüestions de gènere, invita a la reflexió sobre les accions i actituds les quals, com explica Pompilio Rogier, molts cops es reprodueixen de manera habitual, normalitzada, inclús per influència cultural o de la societat, però que poden ser perjudicials per les persones que ho sofreixen.



Consells per afrontar la coadicció

Si la coadicció no és tractada en un àmbit professional o d'autoajuda, pot afectar negativament no només a la recuperació de l'addicte, sinó a la pròpia recuperació del familiar coadicte.

  • Conservar la dignitat
  • Examinar la pròpia conducta i les actituds. El coadicte només es pot canviar a ell mateix, no a l'addicte, així doncs, que es dediqui a això
  • Aprendre a centrar l'atenció en la seva pròpia vida
  • Vuire el present, no anticipar problemes, ni viure dels records del passat
  • No aïllar-se mantenint-se centrat en l'addicte
  • Saber perdonar-se a un mateix
  • Conseguir una vida pròpia i satisfactòria fent activitats per un mateix




miércoles, 15 de octubre de 2014

La marihuana entre el jovent

És perillosa la marihuana?

Actualment, Espanya és el país de la Unió Europea on es consumeix més marihuana. Conseqüentment, el fet de donar-se un consum major entre els adolescents, ha suposat que sigui el país amb més índex de fracàs escolar.

Les substàncies químiques que conté (THC, cannabinioides cannabidioles) interfereix en la sinàpsis (transmissió d'informació d'una neurona a una altra) i el desenvolupament neuronal. A més, en el cas del nostre país, en la infància no s'atén correctament les psicopatologies infantils suposant que un adolescent que no hagi estat diagnosticat de dèficit d'atenció, hiperactivitat, etc. i consumeixi aquesta substància, sigui més vulnerable ja que poden sentir menys angoixa i acaba sent una medicina.

Quins efectes nocius pot tenir el jove?
Pot tenir menys capacitat de consciència, d'atenció, concentració i abstracció. Per tant, dificultant l'aprenentage.

A més a més, encara que es disminueixi els consum de porros no suposarà una minimització ja que la marihuana actual té més potència psicoactiva que fa 30 o 40 anys. És així, pel fet que hi ha una major selecció de les llavors de les plantes i si creix en interiors encara és més potent que si creix en l'aire lliure.

És la droga que està més temps en l'organisme. La seva molècula pot està en el cervell durant tres setmanes i  es pot detectar en l'orina (la marihuana s'està en el cos 20 dies en el cas que es consumeixi ocasionalment i durant 80 dies quan és diariament).

A més, dels efectes que s'han dit anteriorment, el més perillós és que es produeixi psicosi canníbica perdent el sentit de la realitat i podent acabar en esquizofrènia (deliris, sentir veus, etc.)

A continuació, trobareu un vídeo sobre el cannabis en l'adolescència:
Consum de cannabis

martes, 14 de octubre de 2014

Drogues, a una edat més jove


Com ja sabem les drogues estan molt presents en la vida dels joves, i cada vegada comencen a una edat més primerenca amb aquestes substàncies. L'edat d'inici pot arribar als 12 i 13 anys ja que en el darrer informe del Projecte Jove han trobat casos d'aquests. Encara que l'edat normalment d'entrada a algún programa d'aquesta fundació és als 16 anys, encara que cada vegada més l'edat és més baixa.

Dels 144 adolescents atesos al programa de la fundació del Projecte Jove, més de la meitat amb un 57% tenia menys de 18 anys. En el qual també predominava la presència d'homes amb un 70%. I només un 29% disposava d'algún tipus d'estudi com l'Educació Primària, l'ESO o una educació superior mentre que un 70% restant no tenia cap tipus d'estudis.


Element important per la recuperació ? 
La fundació destaca la importància de la presència de la família en el procés de recuperació de l'adolescent. Jesús Mullor, nou director general de Projecte Home a les Balears, diu que es imprescindible que la família s'impliqui en aquest procés. Per això en qualsevol dels programes del Projecte Jove, es té molt en compte l'estructura familiar, social i laboral, per donar-li una visió de futura al jove.

Cal tenir en compte també que un 42% dels joves que s'adrecen a Projecte Home no estudiaven ni treballaven.

Després de la recuperació a la fundació, un 24% retorna deixant una taxa d'efectivitat d'un 59%. A part dels programes de recuperació, la fundació Prejecte Jove va oferir uns programes de Qualificació Professional Inicial dirigits a joves majors de 16 anys per reforzar les perspectives laborals de futur. 

Es pot dir que hi ha una recuperació?
El Projecte Jove compte amb una sèrie de professionals que amb la seva ajuda hi ha un augment de joves que surten amb feina de la seva recuperació. Un 19% hi va entrar amb feina i un 38% va 
sortir-ne amb ella. Un 42% va entra sense estudiar ni treballar i en va sortir un 28%.

Benvinguts al nostre blog sobre drogodependències

Benviguts al nostre blog, som 5 estudiants de Treball Social de l'Universitat de Lleida i hem creat aquest blog per mostrar-vos el nostre projecte d'informàtica i estadística. Aquest projecte contindrà informació sobre la drogodependència aplicada als joves d'ara.
Ho farem d'una forma dinàmica informant a les persones que visitin el nostre blog de notícies d'interès sobre aquest tema. A més es podrà observar tot el desenvolupament del nostre projecte a través dels diferents apartats que mostra el blog.
Desitjem que el visiteu i que us agradi, i que les dades us siguin útils.
Salutacions,

Nerea, Dúnia, Pol, Ramon i Jessica.