Marc teòric

1. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Després de diferents estudis, s’ha sabut que l’home primitiu quan volia contactar amb els Déus utilitzaven substàncies, com per exemple les plantes. Aquestes també servien com a remei natural (per curar).

Cada cultura disposava de les seves pròpies substàncies. Cada droga era com un element integrador de cada una de les cultures i els seus efectes estaven definits i acceptats pels membres de cada comunitat/societat/cultura. En el cas de les societats clàssiques, era característic l’opi i el cànnabis com a medicina tradicionals. I en el cas de les cultures romanes i gregues, era l’alcohol el qual com a droga comunitària; el vi com a substància desinhibidora.

A més a més, diferents drogues (vi, opi, etc.) van servir com a moneda de canvi en les guerres i en el comerç. Com es el exemple de les Guerres de l’Opi. (Apunts de drogodependències. Inèdit)

Dos guerres que van durar des del 1839 fins al 1842 i des del 1856 fins al 1860. Es van produir a causa dels conflictes que havia entre Xina i el Regne Unit. Havia un contraband per part del Regne Unit que es duia a terme des de la Índia fins a la Xina on el govern del país xinès volia imposar unes lleis contra les drogues.

A partir del segle XX va començar a haver-hi una tradició consumista on havia publicitat com a estratègia en drogues legals. Com per exemple, diferents marques de tabac feien publicitat en les motos de competició, en els cotxes de Fórmula 1, etc. També, de mica en mica, es va anar buscant nous consumidors; com és el cas dels joves.

On el cànnabis i LSD van tenir un paper important a partir dels anys 60 que servien per a una manera d’autoconeixement i per trencar amb allò establerts (drogues integradores). Per tant, va haver-hi un augment de les drogues legals i derivats opiacis.

2. ADDICCIÓ I DEPENDÈNCIA

El terme addicció és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Quan una persona sofreix una addicció a una substància, a una droga, es denomina drogodependència.

La drogoaddicció, farmacodependència o drogodependència és un sofriment que consisteix en la 

dependència de substàncies químiques que afecten al sistema nerviós central i les funcions cerebrals, que produeixen alteracions en la conducta, en la percepció, en el judici i en les emocions. Els efectes de les drogues poden ser diversos segons el tipus de droga i de la quantitat o de la freqüència amb la què es consumeix.

La dependència produïda per les drogues pot ser de dos tipus:

• Dependència física: L’organisme necessita de les drogues, tant és així que quan s’interromp el consum sobrevenen forts trastorns fisiològics, el que es coneix com síndrome d’abstinència.
  La dependència física succeeix perquè l’organisme, inclús el cervell, s’ha acostumat a funcionar amb un cert nivell de substància o fàrmac en la sang. I al retirar-se aquest de cop, l’organisme es descompensa i apareixen símptomes fins que el sistema es torni a equilibrar.
• Dependència psíquica: És l’estat d’eufòria que es sent quan es consumeix droga, i que porta a buscar novament el consum per evitar el malestar o per a obtenir plaer. L’individu sent una imperiosa necessitat de consumir droga i experimenta un malestar emocional quan no la aconsegueix. Aquesta es posa de manifest per la compulsió per consumir periòdicament la droga per experimentar un estat afectiu agradable (plaer, benestar, eufòria, sociabilitat, etc) o per a alliberar-se d’un estat afectiu desagradable (avorriment, timidesa, estrès, etc).

A diferència de la dependència física, que es pot superar en períodes de desintoxicació que, en funció de cada droga, es prolonga durant un temps determinat. És més complex desactivar la dependència psíquica, ja que requereix canvis en la conducta i les emocions del subjecte que li permeten funcionar psíquicament, obtenir satisfacció, superar l’avorriment, afrontar la ansietat, tolerar la frustració, establir relacions, etc. Els símptomes que posen de manifest la dependència psíquica són per un costat el desig irrefrenable de consumir la substància i també els símptomes de la esfera psiquiàtrica com la depressió, confusió mental, al·lucinacions, irritabilitat, ansietat, desassossec, entre altres.

3. TIPUS DE DROGUES

Alcohol

Es la droga legal de consum més comú, es un tipus de droga depressiva. És un derivat de la fermentació de carbohidrats vegetals que és presenten en totes les begudes alcohòliques en diferent proporció. Els efectes d’aquesta droga varien segon la persona, el seu pes, el sexe, la genètica, etc. El seu consum excessiu i irresponsable pot causa una intoxicació aguda o borratxera que pot desembocar un coma etílic.

  - Hi ha diferents tipus d’alcoholisme:

·         Quan una persona beu tots els dies però no arriba a la intoxicació.

·         Persones que beuen molt en períodes breus i després mantenen l’abstinència durant llargues temporades.

·          Persones que comencen a beure i no poden parar.

·    I per últim persones que presenten un consum crònic, amb conseqüències orgàniques, com cirrosis hepàtica, diabetis i altres malalties.

Tabac

És un producte vegetal que s’obté de una planta. Els cigarrets que es comercialitzen contenen més de 4.000 substàncies químiques, com la nicotina, el monòxid de carboni que té una afinitat amb l’hemoglobina, i això provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen, els quitrans, l’amoníac, l’àcid fòrmic, els agents cancerígens... 

Aquesta addicció al tabac es principalment provocada per un dels component que comporten el tabac, la nicotina: aquest component es pot administrar en diverses formes, en forma de cigarreta, cigar o pipa, en xiclets, entre altres. Els elements irritants que formen el tabac son substàncies responsables de la tos típica de la persona fumadora i de l’estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
 - Hi ha dos tipus de fumadors:

·         Les persones fumadores que són aquelles que consumeixen el tabac, ja sigui de forma habitual o esporàdica.

·         Els fumadors passius que son les persones que encara que no siguin fumadores aspiren el fum del tabac.

Alucinògens

Són drogues que produeixen al·lucinacions, alteracions de la percepció de la realitat de la persona.

Produeixen efectes interrompen la interacció de les cèl·lules nervioses i el neurotransmissor

serotonina. Hi ha quatre tipus de al·lucinògens: 

·         LSD: Una de les substancies químiques més potents que alteren el estat d’ànim. Aquest al·lucinògen produeix tolerància, una manera de que els usuaris constants necessiten una dosis cada vegada més elevada per aconseguir el estat d’intoxicació prèvi.

Cannabis i derivats 

Es una planta de la qual es deriven les drogues més conegudes com es la marihuana que s’extrau de les fulles, tiges i flors seques del cànnabis i l’haixix. Encara que la forma més habitual de consumir es fumant, també es poden beure i menjar. 

L’ús social d’aquesta substància es habitualment associat a un consumidor jove que l’utilitza de forma experimental que realitza el consum amb grups socials.

Cocaína

Es pot administrar de diferents maneres: les fulles de coca, amb un contingut molt baix de cocaïna, es masteguen, pasta de coca o pasta de base extreta de la cocaïna, normalment es fuma.

Es una de les drogues més potents, una vegada es comença a consumir aquesta droga la persona no pot controlar fins que punt continuarà usant-la.

El crack es el nom abreviat que se li dona a la cocaïna que es fuma, que es refereix al cruixit que s’escolta quan es fuma la barreja. 

Heroina i altres opiacis

Es una droga molt addictiva. Es produeix a través de la morfina i apareix en forma de pols blanc o marró. El consum fumat ha substituït majoritàriament el us per via injectada. 

Dintre dels altres opiacis es troba la Metadona, un analgèsic sintètic prescrit per alleujar el dolor intens i per el tractament de la desintoxicació de pacients addictes a opiacis. Existeixen altres opiacis que es poden utilitzar en tractaments com la Buprenorfina. Altra substancia derivada de la tebaïna es la oxicodona, coneguda per el seu ús analgèsic per dolors intensos.

4. ETAPES DE L'ADDICCIÓ

El procés d'addicció té les seves etapes, que es relacionen amb les etapes del amor:

1) Enamorament: Si aquest primer contacte ha estat agradable, es produeix una atracció apassionada per tornar a prendre la substància o realitzar l'activitat. Aquesta percepció distorsionada de la realitat produeix eufòria o tranquil∙litza, el que fa augmentar la probabilitat que hi hagi una nova presa o ocasió per consumir. Es produeix un canvi d'estat d'ànim.

2) Lluna de mel: Una vegada s’ha aprés la mecànica del consum, la droga permet l’eliminació dels estats d’ànims negatius. El futur addicte experimenta totes les gratificacions sense cap de les conseqüències negatives: sent que exerceix control, que l'activitat és inofensiva i que ell la mereix. Pot sentir­-se millor instantàniament i gaudir de la sensació d'oblidar­se de tot.

3) Traïció: Amb el pas del temps, és traït. Així, a més del deteriorament patit en les principals esferes de la seva vida, és molt probable que l'addicte estigui fent coses que normalment no faria, per mantenir la seva addicció (robar, participar en altres activitats il∙lícites). En aquesta fase comença el declivi.

4) Ruïna: Ha de consumir cada vegada més per a evitar els creixents sentiments i estats d’ànim negatius. Els efectes positius cada vegada son menys. Arriba un punt en que la persona consumeix per no estar malament. Està desenvolupant tolerància i ha de consumir per no obtenir plaer o alleujament, sinó per evitar el malestar associat a la síndrome d'abstinència.

5) Empresonat: L'addicte arriba a un estat de desesperació en la seva relació amb la substància addictiva, deixant de banda tota la resta. Es comporta de manera cada vegada més impulsiva i incontrolada. (Tot extret dels apunts de drogodependències. Inèdit)

5. EFECTES EN LA PERSONA

Totes elles interfereixen en el funcionament normal del nostre sistema nerviós i provoquen una alteració de les nostres capacitats, modifiquen la manera de pensar, de funcionar, de relacionar­se amb els altres i d'afrontar els reptes de la realitat.

Per una banda trobem les drogues estimulants, que acceleren el nostre funcionament mental, amb el risc d'augmentar els errors, per una altra les depressores que l'alenteixen o el distorsionen i per una altra les alucinògenes que produeixen al∙lucinacions o canvis en la percepció de la realitat.

Podem classificar les drogues en dos: legals i il∙legals.

Les drogues legals són aquelles drogues legalitzades i permeses en les botigues. En aquest grup tenim l'alcohol i el tabac.

Els efectes que poden provocar les drogues poden ser per una banda a curt termini o per una altra, a llarg termini.

Amb els efectes a curt termini ens referim als efectes que produeixen al moment de consumir drogues i que desapareixen quan ja no existeix aquest consum. I amb els efectes a llarg termini ens referim als efectes que perduren en el temps, aquells efectes irreversibles que provoca el consum habitual de les drogues i que provoca el deteriorament de certes capacitats de l'individu.

Aquests són: 

I després tenim les drogues il·legals que són aquelles drogues que el seu ús, possessió, fabricació, compra i venda estan penats per la llei. En aquest grup trobem el cannabis, la cocaína, la anfetamina, les drogues inhalants (cola, gasolina), l'èxtasis, el LSD i els opiàcis (heroína).

Els seus efectes són:

Un cop sabuts els efectes, és interessant saber com es senten aquests efectes. Per això, us mostrem un vídeo en el qual un cop finalitzat podras experimentar el que senten els consumidors quan consumeixen, ja que ens farà sentir una al∙lucinació similar a la dels narcòtics.

   5.1 Tolerància

La tolerància és la necessitat d’augmentar la dosi o quantitat de droga per mantenir el mateix efecte. És una adaptació del organisme a una substància estranya.

A més, es pot tenir més tolerància a uns efectes que a uns altres. Troben que hi ha dos n’hi ha dos tipus:

1. Tolerància creuada: quan és té tolerància a una droga, també és tindrà tolerància a les de la mateixa “família”. Per exemple: un consumidor de heroïna (depressora) tindrà tolerància a la morfina (depressora).

2. Tolerància inversa: no hi ha un augment de la dosi. Sempre hi ha el mateix consum i s’arriba al mateix efecte o major. (Redollar. D, Cerebro y adicción)

6. ENTORN

Hi ha altres elements que se situen entre la família i la societat, que són els veïns i els amics de l'entorn familiar i que influeixen en la manera de viure el problema, ja que si l'actitud d'aquests és tolerant, servirà per exposar el problema, buscar solucions, sentir-se compresos ..., i si no és així, s'ocultarà, la qual cosa augmentarà els problemes associats, l'angoixa i la culpa, aspectes que han de ser superats per iniciar el treball de reinserció.

Els veïns formen part de l'entorn social proper del drogodependent i poden servir de suport, tant al drogodependent com als familiars. Poden ser molt positius per normalitzar la situació. En general, es viu molt positivament el suport tant dels veïns com dels amics i, no obstant això, el rebuig influeix i afecta directament sobre el sofriment dels pares i mares. Però, sobretot, se li ha d'exigir a la societat respecte cap al que suposa patir el problema i cap a l'esforç personal que s'està fent per resoldre-ho.

La família i la societat s'han de plantejar com a prioritari abarcar el problema i incidir sobre la demanda i, a través de la participació social, crear estructures socials que millorin la qualitat de vida dels barris i ajudin a augmentar el benestar social i la solidaritat respecte aquest.

7. SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

El síndrome d’abstinència és el que comuntment es coneix com “el mono”. Correspon a una sèrie de reaccions físiques que apareixen quan una persona que pateix una addicció a una substència i deixa de consumir-la. El síndrome d’abstinència pot aparèixer relacionat amb qualsevol substància que tingui potencial per crear dependència; alcohol, tabac, cocaïna, cànnabis, cafeïna, benzodiacepines,...

El síndrome d’abstinència no es entès com una malaltia, sinó com una condició que altera l’estat de salut, sent necessària la seva aparició en el procés de deshabituació a la substància.

8. PROGRAMES DE SENSIBILITZACIÓ

• Exemple d'un programa de prevenció de drogodependències en joves i adolescents a Manresa:

Objectius per sensibilitzar als joves i adolescents:

• Facilitar la reflexió́ i debat responsable dels joves a partir d’una informació́ contrastada i pedagògicament valida sobre les drogues i els seus efectes, que permeti retardar el màxim l’edat de contacte dels joves amb les drogues i que si es dóna aquest contacte sigui de forma responsable sense que arribi a un risc d’abús.
• Posar a disposició dels joves consumidors mecanismes d’acompanyament i seguiment que facilitin l’abordatge responsable de tots els factors relacionats amb el consum per tal d’evitar la seva dependència.
  
  
• Els objectius adreçats a pares, mestres i educadors com a objectiu augmentar la seva sensibilització i coneixement sobre la matèria, per millorar la seva capacitat i habilitat educativa cara als joves. Com per exemple:
  • Facilitar informació, material i suport pedagògic a les escoles de secundària
  • Donar suport a l’educació responsable de les famílies en aquesta matèria.
  • Facilitar als esplais orientació i formació en cas de que vulguin fer un abordatge educatiu sobre drogues o tinguin dificultats relacionades amb els mateixes
  • Per últim fomentar que mestres, pares, monitors d’esplais i d’activitats diverses rebin formació específica sobre com treballar per prevenir i detectar les addiccions.
    
    
  Per a la població en generals, llocs d’oci nocturn, mitjans de comunicació, entre altres.
  
  
  • Establir complicitat amb els mitjans de comunicació per tal de que contribueixin a difondre opinió, actuacions i programes que tinguin un objectiu informatiu i preventiu respecte al risc i conseqüències en el consum de drogues evitant aquells continguts que contribueixen a promoure la normalització del consum
  • Reformar la necessitat de control de la normativa en relació al consum de tabac i alcohol, amb especial incidència a bars i comerç.
  • Aconseguir complicitat/participació amb els locals on hi ha un consum d’alcohol i d’oci nocturn en quan al control i prevenció de drogodependències de tot tipus, amb especial incidència al consum d’alcohol.

9. LEGISLACIÓ

La legalització de les drogues és un dels models proposats per activistes i institucions per drets individuals per a la modificació de les lleis que prohibeixen tinença, consum, subministrament, i/o producció de drogues. 

Els objectius dels qui proposen la legalització de les drogues recolzen diferents raons:

• Legalització: Assumeix que les drogues es consumeixen i és necessari establir un marc legal que les reguli.
• Descriminalizació: Tracta de recaptar impostos i evita la corrupció política i policial que les drogues provoquen.
• Reduir el nombre de morts violentes: La descriminalizació i regulació té com a objectiu desfinançar als cartels i amb això facilitar als governs el combat als crims , fruit de tals activitats il·lícites.
• Racionalitzar les lleis: Hi ha manca de sentit, ja que hi ha substàncies legals (l'alcohol, el tabac) que són notablement més nocives que unes altres, l'ús medicinal de les quals es prohibeix.

Segons la normativa dictada per l'OMS (Organització Mundial de la Salut), els fàrmacs subjectes a control internacional es troben dividits en quatre llistes:

A la Llista I figuren aquelles substàncies que estan totalment prohibides, excepte per a fins científics i mèdics molt limitats. Aquí es troben les anomenades drogues dures (opi, morfina, cocaïna, heroïna), al costat de les anomenades drogues de disseny i les substàncies més innòcues per l'organisme com la marihuana i els visionaris (mescalina, LSD). Per la seva banda, les Llistes II, III i IV del Conveni Internacional comprenen totes les drogues que es venen sota recepta mèdica com els sedants, hipnòtics, barbitúrics, amfetamines, estimulants sintètics, etc.

El 1985 es va aprovar el "Plan Nacional contra las Drogas". L'Estat decideix reorientar la "Guerra contra les Drogues" cap a una doble òptica: repressiva i terapèutica (Ekintza Zuzena). En aquest pla, s’obre un debat respecte a quin camí ha de seguir la resposta pública als problemes de les drogues, si els recursos s’han de destinar a respondre la demanda de creació d’una xarxa assistencial o si s’han de proposar mesures preventives. (Martínez, Pallarés et al 2013). 

En el cas del tràfic, el Codi penal fa una distinció entre les substàncies que causen danys a la salut i altres substàncies que el legislador considera que no són tan perjudicials per a la salut. La llei prohibeix consumir drogues en llocs, vies o establiments públics.
Malgrat la indefinició legal, la despenalització ha permès l'aparició des de l'any 2001 dels anomenats Clubs Socials de Cànnabis, associacions sense ànim de lucre formades per persones prèviament usuàries que conreen en circuit tancat per als propis membres de l'associació, que disposa d'un lloc privat per al consum.