Melendi se confiesa ante Risto

Melendi: Antes consumía de todo, ahora solo un porro de vez en cuando... soy adicto"

"No me esperaba a un tío tan torturado". Esta frase de Risto Mejide, presentador de Viajando con chester, da idea de a sensación con la que muchos espectadores se quedaron ayer tras ver su entrevista con Melendi. En ella hablaron de diversos tema más allá de la música, haciendo especial hincapié en su adicción a las drogas.

En referencia a sus adicciones el músico fue claro y declaró haber tomado con frecuencia cocaína, alcohol y hasta fármacos. "Antes consumía de todo, ahora solo un porro de vez en cuando. Yo soy un adicto porque no puedo probarlo, soy un enfermo crónico" recalcó Melendi, quien mostró una visión pesimista de sí mismo en lo que él definió como un pasado autolesivo.

La Ruta del Bakalao

Música i drogues

Aproximadament unes 50.000 persones, durant diversos anys del segle passat i l'actual, recorrien molts kilòmetres per les carreteres de València i Sueca, durant els caps de setmana. On la música electrònica era la protagonista de les pistes de balls de les discoteques.
A més, va començar el sorgiment de les primeres drag queens del país i un ambient filogay. Aquestes característiques pròpies valencianes, no van tardà a fer ressò internacionalment.
En definitiva, llargs recorreguts en cotxe que van suposar també un altre sorgiment: la cultura del parking ("botellón" en els parkings de les discoteques i consum de drogues). Conseqüentment, el ús d'aquest vehicle va portar a un augment d'accidents.

A continuació, ús presentem un dels molts videos que podreu trobar en la xarxa sobre la Ruta del Bakalao:

Les drogues psicodèliques ajuden a combatre l'ansietat, segons un estudi de la Universitat de Nova York.

“Segueix havent-hi molta resistència”, va dir David Nichols,professor de química medicinal: “Quan li dius a algú que estàs tractant a unapersona amb psicodèlics, el primer que pensa és en els hippies”

“El món estava fet de joies i jo em trobava en una cúpula”, va recordar. Envoltada de colors brillants, que semblaven un calidoscopi, va veure que la cúpula s'obria i deixava entrar “una lluminositat increïble, que feia que tot es veiés més bell”.

Nicky Edlich, de 67 anys, va relatar la seva primera experiència amb una droga psicodèlica i assegura que li va ajudar molt en el seu tractament per combatre l'ansietat derivada d'un càncer d'ovari avançat.
Per als investigadors, va ser una altra prova que les drogues al·lucinògenes podrien ajudar als metges a combatre condicions com l'ansietat associada amb el càncer i problemes d'estrès posttraumàtic.
L'estudi de la Universitat de Nova York (NYU) en què va participar Edlich és un de diversos que es duen a terme a Estats Units i altres països emprant drogues com LSD, MDMA (èxtasis) i psilocibinos, el principal ingredient dels “bolets psicodèlics”. Les recerques estan en les seves etapes preliminars.

EL GOVERN NO APORTA MASSA
“Avui hi ha més recerques psicodèliques que mai abans en els últims 40 anys”, va afirmar Rick Doblin, director executiu de l'Associació Multidisciplinària d'Estudis Psicodèlics, que paga per alguns d'aquests estudis.
Va agregar que més d'1.200 persones van assistir a una conferència a Califòrnia sobre ciència psicodèlica a mitjans d’abril. Les recerques no són senzilles, va assenyalar, perquè el govern no aporta massa i a les empreses farmacèutiques no els interessa invertir en un producte que no podran patentar.
“Segueix havent-hi molta resistència”, va dir David Nichols, professor de química medicinal de la Purdue University i president de l'Institut Heffter, que recolza l'estudi de la NYU. “Els hippies dels 60” i la cobertura que li va donar la premsa a aquestes drogues “va deixar un sabor amarg en el paladar del públic”.
“Quan li dius a algú que estàs tractant a una persona amb psicodèlics, el primer que pensa és en els hippies”, va manifestar.
És ben sabut que la psilocibina provoca intenses experiències espirituals que duren entre quatre i sis hores. Un estudi del 2008 va indicar que 14 mesos després d'haver ingerit una sola dosi de la droga, la majoria dels voluntaris sense malalties que van participar en el projecte van dir que encara sentien l'efecte i es comportaven millor a causa de l'experiència. Van afirmar així mateix que la droga havia produït una de les cinc experiències espirituals més fortes de les seves vides.
L'estudi de la NYU tracta de determinar si la droga pot complementar els nou mesos de psicoteràpia que rep cada participant. L'objectiu de la teràpia és que els pacients portin una vida millor en el temps que els queda.

EM VAN AJUDAR A COMPRENDRE Després d'ingerir la pastilla, Edlich es va posar a fullejar un llibre d'art durant una mitja hora, a l'espera que la droga fes efecte. Després es va recolzar en el sofà i va escoltar música amb auriculars, amb els ulls coberts.
A part de la cúpula i els colors, Edlich va tenir dues experiències relacionades amb parts de la seva vida, de les quals no va voler parlar. “Em van produir molta tristesa i dolor”, va expressar, però també la van ajudar a comprendre el que realment importa en les relacions humanes, segons explica.
Es va asseure i va parlar amb els seus terapeutes sobre el que experimentava. Després de nou hores en el saló, va anar a casa seva i va escriure 30 pàgines al seu diari sobre allò succeït.

MENYS POR A la MORT
Edlich diu que la droga la va ajudar a veure certes coses importants des de diferents perspectives. “Em va ajudar a veure el que realment importa i el que m'afecta i em deprimeix. Va ser una revelació”, va manifestar.
Ross va dir que les tres persones que van participar fins ara en l'estudi diuen sentir-se millor, amb menys ansietat i menys por a la mort. No s'han percebut reaccions negatives de cap tipus. La idea és estudiar en total a 32 persones.

Experts adverteixen del dany de l'alcohol en adolescents

Té els mateixos efectes una borratxera per un adult que per un adolescent?

El cervell d'un jove pot recuperar-se sense danys d'una borratxera, però quan es pateix "afartaments" d'alcohol tots els caps de setmana en els "botellons" perd "de manera permanent" la capacitat d'aprendre i memoritzar, i es produeix un retard irreversible a la zona de coneixement.
"Ja s'està veient a molt bons estudiants que fracassen a la universitat, perquè no poden aprendre, no entenen el que llegeixen ni capten el que els diuen", ha advertit la cap del laboratori de Patologia Cel·lular del Centre d'Investigació Príncep Felip de València.
Ha recordat que el cervell està en desenvolupament fins als 21 anys i en referència sempre a adolescents majors de 18 anys, al que després ha comentat que "si volen tenir la màxima capacitat intel·lectual, és millor que no s'emborratxin i menys tots els caps de setmana i amb l'estómac buit, perquè llavors l'alcohol s'absorbeix més".

Ha defensat que els adolescents han d'estar informats d'on hi ha el risc i després són lliures de triar el que volen fer amb la seva vida. Ha matisat que "tampoc cal espantar, perquè no passa res per emborratxar-se una vegada però que el problema és quan repeteixes totes les setmanes" i ha aconsellat que el moment de parar de beure és quan comencen els marejos perquè significa que el nivell d'alcohol en sang "ja és molt alt".

Els estudis demostren que el cervell jove no es recupera després de successives borratxeres

Ha recalcat que ara ha canviat el "patró" de consum, que es practica en forma d'afartament els caps de setmana i sense ingerir menjar.
"En dues hores es pulveritza el cervell i quan aquest cervell s'està recuperant, arriba una altra vegada el cap de setmana i el tornes a pulveritzar", ha dit en referència al consum abusiu i ha afegit que resulta "molt més perillós consumir la mateixa quantitat d'alcohol en poques hores, que distribuït en diversos dies, perquè no s'arriba a pics tan alts d'alcohol en sang ". A més el fet que el cervell encara estigui en desenvolupament fa que a més siguin uns "inconscients, que no vegin els perills i que els agradi el risc".

Com més aviat s'iniciï el consum, la zona cerebral que regeix els estímuls "s'hipersensibiliza" i augmenta el risc de tenir problemes amb l'alcohol en l'etapa madura. Ha citat estudis que estableixen que si es comença a beure amb 21 anys hi ha un risc del 5% de tenir problemes en l'edat adulta, i si es comença amb 12, el risc s'incrementa fins al 20%.

El que està clar, és que l'alcohol és una droga amb un alt perill d'addicció i que com abans s'iniciï més perill té per al cervell i per al desenvolupament de la persona.